desaparèixer
[en registre informal, l'infinitiu pot prescindir de la r final quan va seguit d'un pronom enclític començat per consonant, desapareixe'n en comptes de desaparèixer-ne]

1 1 v. intr. [LC] Cessar d'aparèixer o d'ésser visible, escapar a la mirada sobtosament o gradualment. La barca va desaparèixer darrere l'illot. Han desaparegut darrere uns arbres, entre les mates. El sol ha desaparegut darrere els núvols. Desaparèixer com un llamp, en un tancar i obrir d'ulls. El prestidigitador ha fet desaparèixer l'anell.
1 2 v. intr. [LC] Una cosa, no ésser en el seu lloc perquè ha estat sostreta. Han desaparegut els papers que tenia sobre la taula. Li van desaparèixer les joies que guardava en aquell calaix.
1 3 v. intr. [LC] Ésser eclipsat. Tota glòria desaparegué davant la seva.
2 v. intr. [LC] Cessar d'ésser, d'existir. Són costums que han desaparegut fa llarg temps. Amb el temps desapareixerà àdhuc el record d'aquest fet. L'epidèmia ha desaparegut del tot. Ell feu desaparèixer les discòrdies. Amb aquest medicament, els grans et desapareixeran aviat.